Comence a èster ua evidéncia era diferéncia qu’existís entre era joenessa e  adults e gent gran (adultocràcia) en compréner era societat d’aué. Se constate un gran distanciament ideològic entre era joenessa e era adultocràcia ena nòsta societat. Aué açò non ei un problema. Mès, aurà repercussions en temps ena quotidianitat des ahèrs de convivéncia. Tot tant evident coma qu’era joenessa, pes sues prioritats intrinseques, ei indefensa ara ora de decidir sus eth sòn futur.

Per méter quauque exemple: era gessuda de Gran Bretanha dera Union Europea l’a decidit era “adultocracia”.Era joenessa votec majoritàriament entà quedar-se. A qui afectarà en gran mesura eth Brexit d’ací a dètz ans? As que aué son joeni. Les afectarà en contra dera sua volentat. Quina contradiccion!

Un aute exemple poderie èster eth resultat des passades eleccions generaus en Espanha. Era esquerda ideologica intergeneracionau ei tanben mès que evidenta. Era “adultocràcia” pretén contunhar un model de sistema que non a funcionat. Un sistema que ei caduc. Un sistema qu’aurie de vèir prohonds canvis. Mès, coma tostemp, aguesti canvis non arriben. Era adultocracia tamb era sua pòur torne a decidir e se met ua vena enes uelhs. Resultat: “mas de lo mismo”.

Era democràcia ei era acceptacion de majories e eth respecte as minories. Ei evident! Tant evident coma qu’era part dera adultocracia qu’apòste peth canvi en favor d’un futur melhor entara joenessa merite era mia felicitacion. Fin finau son es madèishi que de joeni e joenes reivindicauen un futur melhor entad eri. Contunham trebalhant en benefici d’Aran e deth pòble aranés.