Etiqueta: aranesisme

El clientelismo

Año 1880. El clientelismo en Estados Unidos era una manera de que los políticos ambiciosos no elitistas se hiciesen ricos y levantasen su status social proporcionando al mismo tiempo beneficios a sus seguidores (votantes). Estos beneficios individualizados podían ser desde trabajos en las oficinas postales o en los ayuntamientos o llegaban incluso a regalar el pavo del día de acción de gracia. La mas famosa historia fue la de Tammany Hall de New York, asociación fundada en 1789 como organización de beneficencia. Ésta era dominada por William Marcy Tweed. Utilizaba su organización para sustraer dinero de las obra públicas, fue tal la situación que la construcción de un nuevo juzgado en 1858 con un presupuesto de 250.000 $ en 1871 aún sin acabar ya llevaban gastados mas de trece millones, se descubrió entonces, la corrupción. Mientras este clientelismo reinaba en EEUU, en el Reino Unido y Alemania ya se había implantado el principio de democracia moderno; movimientos sociales reivindicativos para la colectividad (partidos obreros) que reclamaban una justa redistribución de la riqueza (asistencia sanitaria o programa de seguridad en el trabajo).

El problema del clientelismo es que siempre evoluciona hasta convertirse en corrupción pura y dura. Solo un paso.

La Ley Pedleton (copiada de las estructuras democráticas europeas antes mencionadas) forzó el cambio necesario en Estados Unidos. De unas instituciones clientelistas a unas instituciones modernas y justas. Tardó en conseguirse, no fue hasta 1920. Las nuevas generaciones de políticos lo hicieron posible.

(Este artículo es una síntesis personal del libro de Francis Fukuyama “Orden y Decadencia de la política”. Volumen II. Pág. 206-208. Editorial: Deusto

 

Memòria colectiva

Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat“, paraules deth filòsof català Xavier Antich.

En Vielha e Mijaran enes darrers mesi mo’n auem dat compde. Quinsevolh persona, se hè ua uelhada entad darrèr e non a perdut era memòria o ben aguesta non ei trincada, valòre fòrça mès causes. Ac hè gràcies ara memòria. Se guarde mès enlà, era memòria alavetz ei un desir de tornar entad aqueri tempsi. Aguesta, (era memòria) ei induïda per valoracions mès prohondes que es superficialitats. Aguestes superficialitats, en definitiva, jamès formen part d’aguesta memòria que tant estimam e qu’a viatges tant trapam a faltar.

Era istòria, era lengua, es simbèus (tanben eth Patron deth pòble), es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elementi, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n sentiram orgolhosi de poder-la auer, de mantier-la e d’auer-la defensat en benefici de toti e totes.

Joenessa &“Adultocracia”

Comence a èster ua evidéncia era diferéncia qu’existís entre era joenessa e  adults e gent gran (adultocràcia) en compréner era societat d’aué. Se constate un gran distanciament ideològic entre era joenessa e era adultocràcia ena nòsta societat. Aué açò non ei un problema. Mès, aurà repercussions en temps ena quotidianitat des ahèrs de convivéncia. Tot tant evident coma qu’era joenessa, pes sues prioritats intrinseques, ei indefensa ara ora de decidir sus eth sòn futur.

Per méter quauque exemple: era gessuda de Gran Bretanha dera Union Europea l’a decidit era “adultocracia”.Era joenessa votec majoritàriament entà quedar-se. A qui afectarà en gran mesura eth Brexit d’ací a dètz ans? As que aué son joeni. Les afectarà en contra dera sua volentat. Quina contradiccion!

Un aute exemple poderie èster eth resultat des passades eleccions generaus en Espanha. Era esquerda ideologica intergeneracionau ei tanben mès que evidenta. Era “adultocràcia” pretén contunhar un model de sistema que non a funcionat. Un sistema que ei caduc. Un sistema qu’aurie de vèir prohonds canvis. Mès, coma tostemp, aguesti canvis non arriben. Era adultocracia tamb era sua pòur torne a decidir e se met ua vena enes uelhs. Resultat: “mas de lo mismo”.

Era democràcia ei era acceptacion de majories e eth respecte as minories. Ei evident! Tant evident coma qu’era part dera adultocracia qu’apòste peth canvi en favor d’un futur melhor entara joenessa merite era mia felicitacion. Fin finau son es madèishi que de joeni e joenes reivindicauen un futur melhor entad eri. Contunham trebalhant en benefici d’Aran e deth pòble aranés.

Aran, objectiu: destinacion europea de ciclisme e mobilitat sostenible

ÀLEX MOGA, PORTAVEU DE CDA A L’AJUNTAMENT DE VIELHA E MIJARAN ACONSEGUEIX QUE L’AJUNTAMENT DE VIELHA E MIJARAN COMENCI A TREBALLAR PER  INCORPORAR LA CAPITAL AL PROJECTE “EUROVELO” EUROPEU I AIXÍ POSICIONAR VIELHA COM A DESTINACIÓ EUROPEA DE CICLISME I MOBILITAT SOSTENIBLE.

Al Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran celebrat en el dia d’avui, una Moció de CDA ha estat aprovada per unanimitat i ha declarat l’interès de la institució per participar al projecte europeu “Eurovelo”. L’objectiu de la Moció és que Vielha pugui ser destinació d’un ramal de la Ruta 8 (Mediterranean Route) del citat projecte.

El projecte “Eurovelo” és un projecte liderat per la Federació Europea de Ciclistes i cofinançat per la Unió Europea que té com a objectiu conectar totes les ciutats europees en 15 rutes ciclistes i per una altra banda fomentar el transport sostenible i la pràctica de l’esport com a objectiu de salut.

La citada Ruta 8 té un traçat de 5.888 quilòmetres, travessa 11 estats europeus i el conforma 23 destinacions declarats patrimoni mundial per la UNESCO.

La Moció que ha presentat CDA té com a objectiu, segons el Secretari General i portaveu de CDA a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran “posicionar Vielha i Aran com a destinació esportiva i ciclista a escala europea. Així mateix, fomentar la pràctica del ciclisme i de la mobilitat sostenible”.

Cal recordar que el Conselh Generau d’Aran porta molts anys treballant en aquesta línia estratètica de posicionament turístic.

#JeSuisBruxelles

Nous sommes démocrates. Pour la paix et harmonie. Non au terrorisme. 

Àlex Moga i Vidal