Categoría: aranesisme

Erós an 2016

Auem deishat darrèr un an qu’entà fòrça gent s’a viscut de manera desigual, ben sigue a nivèu personau o ben laborau. Mès, deishem darrèr es mali recòrds sense desbrembar ad aqueres persones que ja non i son e, encarem eth 2016 tamb era maxima illosion e optimisme en tot demorar que sigue melhor.

A nivèu polític deisham darrèr un an de fòrça intensitat, i a agut eleccions municipaus, ath Conselh Generau d’Aran, ath Parlament de Catalunya e ath Congrés des Deputats. Dauríem er an 2015 tamb ua grana notícia eth passat 21 de gèr, era aprovacion, en Parlament de Catalunya, dera Lei d’Aran que mesi dempús s’a assolidat coma un gran èxit polític present e de futur, que melhorarà era vida des aranesi e araneses.

A nivèu econòmic e turístic, pendent aguest 2015, Aran a agut resultats fòrça positius, er hilat empresariau deth País merite eth reconeishement ath trebalh que pòrte hènt e de manera especiau enes darrèrs ans dera crisi. Er ensenhador de caumatge en Aran contunhe estant des mès baishi de Catalonha.

A nivèu sociau, era desigualtat contunhe estant er ahèr a resòler tamb mès urgéncia. Mès, positivament s’a contonhat melhorarant es servicis públics de salut e de benèster.

Entath 2016 marquem-nos coma objectiu ajudar ad aqueri que mès ac an de besonh, melhorar es elements diferenciadors deth País e sustot renauir eth compromís de solidaritat, d’identitat, de luita e de trebalh per ua societat mès justa sociaument e de major progrés entà toti e totes.

Vos encomani es melhors desirs e es majors èxits. Erós 2016.

Un Banc d’Aran

Aran a de besonh ua Entitat Financèra pròpia, ei a díder, un “Banc d’Aran”. Aguesta idia pòt semblar impossible mès, se hèm un repàs as models d’èxit europeus e sistèmes financèrs estables e de retruc tanben sociaus (es beneficis s’invertissen en País entà persones qu’ac an de besonh e supòrt as empreses locaus) e dempús d’estudiar un cas exitós en Euròpa podem conclodir es exits dera idea e començar-i a trebalhar. Guardem per ues menutes a Alemania. Es “Sparkasser” se constitoiren en Alemania a finaus deth sègle XVIII coma organitzacions sense ànim de lucre entà ajudar as praubi. Era intencion ère ajudar as persones tamb pògui ingrèssi a estauviar petites quantitats de diners atau coma dar supòrt ara creacion d’empreses enes municipis. Era prumèra entitat d’estauvis s’establic per acadèmics e comerciants de mentalitat filantropica en Hamburg en 1778; e era prumèra tamb eth supòrt d’un govèrn locau, se fundèc en Goettingen en 1801. Aguestes entitats siguèren tan eficaces e populars que rapidament s’extenguèren, en tot passar de 630 en 1850 a 2.834 en 1903. Auè, aguestes entitats son 15.600 tamb oficines en tot Alemania e dan trebalh a mès de 250.000 persones, e an un fòrt istoriau d’invertir sabiament enes empreses deth sòn municipi.

Pensetz un moment! Imaginetz qu’auem un Banc pròpi (era Val d’Aran) a on es beneficis les poguèssem revertir en melhors servicis públics, mès ajudes dirèctes (sociaus, universitàries, eca) e poguèssem incentivar e ajudar economicament a crear empreses ena Val d’Aran e dar supòrt as qu’existissen. Administrativament ei possible, sonque mos i cau crèir. Er aranesisme modèrn n’ei un camín.

Economia dera Identitat – aranesisme

Identity Economics

George Akkerlof (Universitat de California), siguèc prèmi nobel d’economia tamb er estudi “Identity Economics” (“Economia dera Identitat”). En aqueth estudi demostrèc, coma es identitats personaus pòden influir en desvolopament des nòstes societats des des diuèrsi àmbits que la compausen (educacion, trebalh, consum, etc).

En 2012, coma Alcalde de Vielha e Mijaran convoquè ua Bèca sus eth títol “Economia dera Identitat”. Sajauem de hèr ua naua recerca sus aguest tèrme. Er estudi hèt per un joen deth País determinèc coma desde mès enlà des identitats personaus, tanben des des identitats colectives se pòt influïr en desvolopament econòmic e sociau dera societat aranesa. Ena recèrca deth trebalh s’establic coma, des elements identitaris der aranesisme (lengua, istòria, cultura, institocions, leis, documents, arxius e d’auti) se’n podie derivar un motor econòmic (torístic, culturau, intelectuau, innovador) a cuert, miei e long tèrme.

Aguest siguèc er inici d’un trebalh e estratègia en solitari, qu’auie d’auer acabat estant comuna (empreses, autònoms, institocions e ecollectius) e que mos auesse permès trebalhar tamb fòrça mès intensitat enes mesi de juriòl e seteme. Non podem demorar mès, era nòsta economia, eth nòste benèster, eth nòste futur non pòt demorar per intoïcion des que manen cada quate ans. Auem de besonh ua estratègia nacionau compartida, que mos permete posicionar-mos dehòra der iuèrn. Auem de besonh crear esturments (observatòri, I+D+I, Internacionalitzacion, Tecnologia, captar talent) entà desvolopar projèctes que vagen en ua soleta direccion.

Er aranesisme modèrn n’ei era clau.

Aprofitem era Lei d’Aran

Eth passat 21 de gèr s’aprovaue en Parlament de Catalunya era naua Lei d’Aran. Un esturment ath servici deth progrès sociau e colectiu de toti es que viuen e trebalhen en Aran. Quan ac guardem tamb perspectiva, era Lei d’Aran aurà estat eth major èxit polític d’aguesta decada entà Aran.

Non deishem qu’era critica facila e demagocia de quauques fòrces politiques d’Aran respecte d’aguesta Lei, des aranesi e araneses, passe peth dessús d’aquerò que ei era vertadèra possibilitat de dotar ath País, des melhors servicis e esturments públics que mos aufrís aguesta Lei entà melhorar era qualitat de vida des persones e enfortir er hilat empresariau e econòmic deth País.

Er aprofitament de çò que mos aufrís era Lei d’Aran ei era vertadèra oportunitat entà Aran entà diferenciar-mos des autes destinacions toristiques competidores, crear mès lòcs de trebalh e per tant redusir eth caumatge (atur), crear mès empreses, auer mès empreneduria, melhor educacion, melhor formacion universitària e daurir Aran a ua democràcia exemplar deuant de d’auti territòris que non an ua Lei especifica coma era nòsta.

Aprofitem entà dessenhar eth futur, toti amassa, a trauèrs d’ua Lei qu’auem d’èster orgolhosi d’auer e, que mos meritauem auer dempús de 25 ans reivindicant-la e exigint-la. Era critica facila e demagogica dera resta non mos ajudarà a guardar entà deuant e méter totes es fòrces ath servici dera gent e deth País. En melhorar eth benèster des persones CDA a de préner eth lideratge deth País, d’auti sonque sajaràn de préner eth poder o ben conservar-lo aquiu a on governen. Accionem es oportunitats.

Er aranesisme modern

Aranès o aranesa ei tota aquera persona que viu e trebalhe en Aran sense descuedar-se des que  se’n sentissen e  non i viuen,  sigue quina sigue era sua procedéncia o lòc de neishement.

Aran a estat un espaci territoriau d’acuelhuda e plurau e a de contunhar. Aguesta ei era nòsta riquesa. E a de contunhant estant era riquesa der Aranesisme Modèrn. Un sentiment aglotinador, solidari, inclusiu e divers en favor d’un País qu’a de poder disposar de tota era sua capacitat politica e singular e meter-la ath servici d’ua melhor qualitat de vida des aranesi e des araneses. Un sentiment aranesista transverssal, social e global.

Entà artenher aguesta hita mos cau auer clar un hilat d’objectius a trebalhar: Ua major capacitat politica entà Aran (tath Conselh Generau d’Aran) a de poder díder mès e melhors servicis publics e ua melhor qualitat de vida; Ua major defensa e potenciacion dera identitat nacionau e diferenciau d’Aran mos a de perméter visualitzar a long plaç estadis de reconeishement polític superiors entà arténher aguesta capacitat politica en benefici  des aranesi e araneses; ua defensa d’Aran e dera identitat aranesista a de perméter acuélher ideologies pluraus e de procedències multiples, sense distincion ne discriminacion, positiva ne negativa; crear ua societat sociaument justa, igualitària e de progrès. Viuem un moment de transformacion social, de canvis sociologics e de revindicacions essenciaus coma patrons d’ua naua manèra de hèr. Prepausi qu’er Aranesisme Modèrn sigue eth gran concili polític que mos permete progressar coma País e coma persones.