Categoría: Val d’Aran

Alex Moga Val d'Aran

Camins que deixem, Camins que obrim!

L’any 2007 vaig ser escollit Secretari General de CDA-PNA(Convergència Democràtica Aranesa – Partit Nacionalista Aranès). Al pròxim mes de maig celebrarem el tercer Congrés Nacional del partit i ha arribat el moment de deixar aquest increïble camí per obrir-ne d’altres. No és un pas enrere, és un pas endavant en el projecte propi i personal. Han estat deu anys que m’han donat meravelloses oportunitats de treballar pel meu poble i pel meu País des del partit. He tingut el plaer de fer política. He conegut gent, he fet amics i amigues i he tingut l’honor de deixar feina feta i positiva avui. Encara ho serà més amb perspectiva temporal. És el moment d’obrir nous camins, és el moment de fer un pas endavant.

Com a balanç del treball realitzat hem quedo amb l’apertura del partit, la renovació iniciada l’any 2007, la creació d’una estructura organitzativa i el sanejament complet del partit. Avui podem dir que CDA-PNA no té cap deute amb els bancs. Hem incrementat la militància i el nombre de simpatitzants i hem desenvolupat el concepte “aranesisme modern” amb publicacions i espais d’opinió en obert perquè tothom pogués conèixer de primera mà en què es fonamenta l’existència d’aquesta organització.

Alhora, també resta dissenyada la fase final de treball per a la creació d’un nou espai polític que sigui capaç de copsar el neguit i les mancances de la gent d’avui i els desafiaments futurs que tenim com a societat i com a persones. La materialització d’aquesta fase serà dirigida per altres persones amb una capacitat sobrada per a fer-ho realitat, n’estic plenament convençut. Al cap i a la fi, la vida d’una persona es mesura en anys, la vida d’un País en mil·lennis.

No tingueu cap dubte que continuaré treballant, des d’altres esferes, per allò que he defensat i defenso. Continuaré fent les meves aportacions, no en tingueu cap dubte. A curt termini les continuaré fent com a regidor de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran i Assessor de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge en les matèries relacionades amb l’Aran i quan aquestes finalitzin des d’altres espais socials. El meu compromís continua intacte i així perdurarà. Camins que deixem, camins que obrim!

Alex Moga aranesisme, Pensamiento, Val d'Aran, Vielha , , , , , , , , ,

Memòria colectiva

“Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

“Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat“, paraules deth filòsof català Xavier Antich.

En Vielha e Mijaran enes darrers mesi mo’n auem dat compde. Quinsevolh persona, se hè ua uelhada entad darrèr e non a perdut era memòria o ben aguesta non ei trincada, valòre fòrça mès causes. Ac hè gràcies ara memòria. Se guarde mès enlà, era memòria alavetz ei un desir de tornar entad aqueri tempsi. Aguesta, (era memòria) ei induïda per valoracions mès prohondes que es superficialitats. Aguestes superficialitats, en definitiva, jamès formen part d’aguesta memòria que tant estimam e qu’a viatges tant trapam a faltar.

Era istòria, era lengua, es simbèus (tanben eth Patron deth pòble), es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elementi, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n sentiram orgolhosi de poder-la auer, de mantier-la e d’auer-la defensat en benefici de toti e totes.

Alex Moga aranesisme, Cuarta revolucion industrial, Pensamiento , , , , ,

Joenessa &“Adultocracia”

Comence a èster ua evidéncia era diferéncia qu’existís entre era joenessa e  adults e gent gran (adultocràcia) en compréner era societat d’aué. Se constate un gran distanciament ideològic entre era joenessa e era adultocràcia ena nòsta societat. Aué açò non ei un problema. Mès, aurà repercussions en temps ena quotidianitat des ahèrs de convivéncia. Tot tant evident coma qu’era joenessa, pes sues prioritats intrinseques, ei indefensa ara ora de decidir sus eth sòn futur.

Per méter quauque exemple: era gessuda de Gran Bretanha dera Union Europea l’a decidit era “adultocracia”.Era joenessa votec majoritàriament entà quedar-se. A qui afectarà en gran mesura eth Brexit d’ací a dètz ans? As que aué son joeni. Les afectarà en contra dera sua volentat. Quina contradiccion!

Un aute exemple poderie èster eth resultat des passades eleccions generaus en Espanha. Era esquerda ideologica intergeneracionau ei tanben mès que evidenta. Era “adultocràcia” pretén contunhar un model de sistema que non a funcionat. Un sistema que ei caduc. Un sistema qu’aurie de vèir prohonds canvis. Mès, coma tostemp, aguesti canvis non arriben. Era adultocracia tamb era sua pòur torne a decidir e se met ua vena enes uelhs. Resultat: “mas de lo mismo”.

Era democràcia ei era acceptacion de majories e eth respecte as minories. Ei evident! Tant evident coma qu’era part dera adultocracia qu’apòste peth canvi en favor d’un futur melhor entara joenessa merite era mia felicitacion. Fin finau son es madèishi que de joeni e joenes reivindicauen un futur melhor entad eri. Contunham trebalhant en benefici d’Aran e deth pòble aranés.

Alex Moga aranesisme, Pensamiento, Val d'Aran , , , , , , , ,

Conferència en Vielha: “des informes de posicion deth Vaticà ara defensa deth futur d’Aran”

Eth pròplèu dia 12 de mai entàs 20,00 ores en Era AudioVisuau de Vielha (antic cinema) e, en marc des trebalhs que Convergéncia Aranesa està portant a tèrme entà crear eth nau espaci polític en Aran, organitzam ua Conferéncia tamb eth títol: “des informes de posicion deth Vaticà ara defensa deth futur d’Aran”.

Er objectiu dera madeisha ei, contextualitzar eth present accelerat que viuem e méter ath dessús dera taula elements de debat e reflexion as reptes e amenaces que mos vieràn en un espaci de temps fòrça cuèrt. Ei un acte dubèrt ath públic e que aprohondís ena vertadèra creacion d’un nau espaci polític transformador e colectiu entà dar solocions ad aguesti reptes e amenaces coma País.

Convergéncia Aranesa a daurit es pòrtes e dejà mès de 70 persones an participat, opinat e parlat sus era constroccion deth nau espaci polític en Aran, volem que tu sigues eth protagonista, ei a díder es persones e eth País. Aquera ei era nòsta motivacion. Volem que sigue un projècte collectiu, de toti e totes.

Alex Moga Val d'Aran

NOSTALGIA DE LLEIDA

Hège fòrça ans que non passejaua peth carrèr Major de Lleida. Dimecres, venguen de Barcelona auia ua estoneta abantes d’ua amassada en Lleida. Decidí tornar a rebrembar aqueres longues estones que coma estudiant auia passat peth carrèr Major de punta a punta. Auí ua sensacion de nostàlgia!

Rebrembi qu’enes darrèrs ans auí fòrça converses en rectorat dera Universitat de Lleida. Auia era volentat e determinacion de portar era comunitat universitària entà Aran, creigui qu’auèsse estat fòrça positiu nutrir-se en Aran deth valor ijut que signifique auer eth talent, eth coneishement e es recorssi acadèmics deth mon universitari. Paralelament entre aguestes converses, auiem diagnosticat qu’es estudiants universitaris d’Aran escuelhíen Barcelona coma prumèr destín entà començar e acabar era sua etapa formativa universitària. Tostemp ei mès costós entàs famílies desplaçar-se tà Barcelona que tà Lleida. Influís donques, era marca “Barcelona” ena decision d’escuélher destín universitari?

Ua des conseqüéncies d’escuélher Barcelona serie que depèn quin itinerari formatiu escuelher-se’n ja non poderíen tornar tà Aran, e de retruc tanben le perdarie Lleida. Eth dimecres constatè qu’era marca influís considerablement ena decision d’escuélher destín universitari. Era possibilitat de víuer experiéncies personaus, vivéncies collectives e de vèir pòrtes ath futur ei fòrça important entà escuélher era destinacion dera Universitat e passar uns ans que son vitaus ena etapa de quinsevolh persona.

Columna publicada en Diari Segre 9 d’abriu de 2016