Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a l’Antoni Garrell amb una xerrada sota el títol “Mirant cap al futur. Societat i Indústria 4.0”. Va descriure amb absoluta claredat, i alhora fermesa, els canvis que la tecnologia ja està provocant a la nostra societat i va donar, alhora, elements per transformar el model productiu a Catalunya amb l’instrument de la innovació.

Segons el ponent, els elements d’impacte de la Digitalització sobre la nostra societat són:

1. Una societat tecnodependent (la dependència del model productiu i l’humà amb la tecnologia és indissoluble).
2. Hipermèdia (les xarxes com a font del coneixement).
3. Una societat informada (mai com ara hem tingut tanta informació a la nostra mà per gestionar, tanta que hem arribat al punt de la sobre informació i la no contrastació d’aquesta generant situacions d’engany intencionat, malintencionat).
4. Ràpida (vivim un present accelerat, exigim valor amb una celeritat que el model productiu actual no és capaç de gestionar per diversos motius).
5. La Intel·ligència Artificial i els cobots són instruments imprescindibles (això comporta riscos i amenaces a les estructures laborals del model productiu).
6. Relativa (la tecnologia i els elements que provoquen l’acceleració ens han fet perdre, a la societat, els valors de l’estructura i trencar línies que sobrepassen l’ètica).
7. Una societat condicionada per l’exposició pública a la qual se sotmet.
8. Una societat superficial (avui la immensa majoria es mou pel titular, situació que provoca tensió en diferents àmbits de la mateixa).
9. Conscient de la necessitat d’un equilibri de creixement sostenible (la crisi climàtica que vivim ens interpel·la a tothom, i cada vegada més persones són conscients i sensibles amb aquesta amenaça, els més conscients es troben entre la població natius digitals).
10. La col·lisió intergeneracional (avui el futur de la nostra societat, de la joventut i del futur, el decideixen els estrats poblacionals més estables. Aquests allunyats del coneixement real dels dèficits i dificultats amb què el projecte de vida resulta molt dificultós).

Si aprofundim en cadascun d’aquests deu elements, que l’impacte sobre les persones, en l’àmbit personal, social, en l’àmbit laboral i de les competències educatives, està provocant l’acceleració transformadora més gran que la humanitat ha viscut fins avui. En tan sols deu anys no hi ha àmbit o element que no s’hagi vist transformat. I, doncs, la pregunta és? Hem transformat amb la mateixa acceleració els instruments troncals que faciliten una transició justa i equilibrada al País? La resposta evidentment és NO.

Avui, l’administració pública encara no ha fet els deures, les estructures socials de defensa i garantia d’aquest equilibri no s’han vist liderades per fer aquesta transició i el model productiu de Catalunya, basat en pimes, encara està lluny d’aconseguir-ho.

El resultat és, avui, que la ciutadania, les empreses, els autònoms i la societat, en el seu conjunt, es troben en una incertesa incremental que provoca comportaments, rebuig i canvis en les persones i en les societats, que juguen en benefici de l’autoprotecció.

Si volem començar a invertir les tendències i oferir llum d’oportunitat, necessitem un model disruptiu que sàpiga llegir d’on venim, que decideixi cap a on volem anar i ens acompanyi, al conjunt de la societat, a les oportunitats que aquest canvi de model ofereix, perquè les oportunitats hi són, i són grans. Per a tothom!