Categoría: Pensamiento

Generación “mi-mi”

(Disponible en 3 idiomas)

Durante los últimos años hemos oído hablar muchas veces de la generación “ni-ni”. Varios expertos han intentado explicar el porqué y en que se fundamenta la definición sociológica del término. Pero, de la generación “ni estudio, ni trabajo” hemos pasado – por el comportamiento de la sociedad y la ausencia de respuestas de esta – a una desconexión más grande de la colectividad.

Hemos oído hablar de la “adultocracia” y el daño que esta hecho en la rotura de la escala de valores y como ha provocado la inundación social de perspectivas negativas ante un presente acelerado.

La falta de credibilidad, la “mentira” social, el alejamiento de los espacios institucionales de gobernanza global, la mutación del sistema capitalista para que no cambie nada, la imposición del dogma universalista, la falta de liderazgos y sobre todo la falta de proyectos de respuesta desde la proximidad, están provocando un mayor individualismo global.

Este individualismo se potencia y se muestra a través de instrumentos tecnológicos y sociales de llegada planetaria donde se puede constatar una mayor proyección de la persona, una mayor proyección de la crítica individualista no organizada que queda reflejada en la misma sociedad.

La desconexión provocada por la “adultocracia” potencia los elementos de protección individual y da proyección a la implantación de una cultura “mi vida, mi futuro”. No podemos sorprendernos pues, de la emergencia de liderazgos que protegen a la persona de manera individual por delante de aquellos que insisten en la protección colectiva. La pérdida de corresponsabilidad colectiva da lugar a una nueva generación, la “mi-mi”.

Memòria colectiva

Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat“, paraules deth filòsof català Xavier Antich.

En Vielha e Mijaran enes darrers mesi mo’n auem dat compde. Quinsevolh persona, se hè ua uelhada entad darrèr e non a perdut era memòria o ben aguesta non ei trincada, valòre fòrça mès causes. Ac hè gràcies ara memòria. Se guarde mès enlà, era memòria alavetz ei un desir de tornar entad aqueri tempsi. Aguesta, (era memòria) ei induïda per valoracions mès prohondes que es superficialitats. Aguestes superficialitats, en definitiva, jamès formen part d’aguesta memòria que tant estimam e qu’a viatges tant trapam a faltar.

Era istòria, era lengua, es simbèus (tanben eth Patron deth pòble), es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elementi, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n sentiram orgolhosi de poder-la auer, de mantier-la e d’auer-la defensat en benefici de toti e totes.

Joenessa &“Adultocracia”

Comence a èster ua evidéncia era diferéncia qu’existís entre era joenessa e  adults e gent gran (adultocràcia) en compréner era societat d’aué. Se constate un gran distanciament ideològic entre era joenessa e era adultocràcia ena nòsta societat. Aué açò non ei un problema. Mès, aurà repercussions en temps ena quotidianitat des ahèrs de convivéncia. Tot tant evident coma qu’era joenessa, pes sues prioritats intrinseques, ei indefensa ara ora de decidir sus eth sòn futur.

Per méter quauque exemple: era gessuda de Gran Bretanha dera Union Europea l’a decidit era “adultocracia”.Era joenessa votec majoritàriament entà quedar-se. A qui afectarà en gran mesura eth Brexit d’ací a dètz ans? As que aué son joeni. Les afectarà en contra dera sua volentat. Quina contradiccion!

Un aute exemple poderie èster eth resultat des passades eleccions generaus en Espanha. Era esquerda ideologica intergeneracionau ei tanben mès que evidenta. Era “adultocràcia” pretén contunhar un model de sistema que non a funcionat. Un sistema que ei caduc. Un sistema qu’aurie de vèir prohonds canvis. Mès, coma tostemp, aguesti canvis non arriben. Era adultocracia tamb era sua pòur torne a decidir e se met ua vena enes uelhs. Resultat: “mas de lo mismo”.

Era democràcia ei era acceptacion de majories e eth respecte as minories. Ei evident! Tant evident coma qu’era part dera adultocracia qu’apòste peth canvi en favor d’un futur melhor entara joenessa merite era mia felicitacion. Fin finau son es madèishi que de joeni e joenes reivindicauen un futur melhor entad eri. Contunham trebalhant en benefici d’Aran e deth pòble aranés.

Conferència en Vielha: “des informes de posicion deth Vaticà ara defensa deth futur d’Aran”

Eth pròplèu dia 12 de mai entàs 20,00 ores en Era AudioVisuau de Vielha (antic cinema) e, en marc des trebalhs que Convergéncia Aranesa està portant a tèrme entà crear eth nau espaci polític en Aran, organitzam ua Conferéncia tamb eth títol: “des informes de posicion deth Vaticà ara defensa deth futur d’Aran”.

Er objectiu dera madeisha ei, contextualitzar eth present accelerat que viuem e méter ath dessús dera taula elements de debat e reflexion as reptes e amenaces que mos vieràn en un espaci de temps fòrça cuèrt. Ei un acte dubèrt ath públic e que aprohondís ena vertadèra creacion d’un nau espaci polític transformador e colectiu entà dar solocions ad aguesti reptes e amenaces coma País.

Convergéncia Aranesa a daurit es pòrtes e dejà mès de 70 persones an participat, opinat e parlat sus era constroccion deth nau espaci polític en Aran, volem que tu sigues eth protagonista, ei a díder es persones e eth País. Aquera ei era nòsta motivacion. Volem que sigue un projècte collectiu, de toti e totes.

Convergéncia Aranesa daurís pòrtes, tu as era paraula!

Convergéncia Aranesa (CDA-PNA) da era paraula ara ciutadania entà renauir-se e, se cau, refondar-se. Eth pròplèu 14 de març entàs 19,00 ores totes aqueres persones qu’ac desiren pòden assistir ara I Jornada de Debat e Reflexion en que se vò parlar de tot (ena sedença de CDA-PNA). Pendent aguest 2016, CDA-PNA a de celebrar eth sòn IIIau Congrès Nacionau e le vò celebrar entà tornar a èster eth partit centrau d’Aran. Era jornada a ua prevision de durada de dues ores, dubèrta a tota era ciutadania qu’age bèra inquietud, idia, sugeréncia o prepausa. Aguesta serà era prumèra d’un CIcle de Jornades que, ara comencen e que finalitzaràn tamb es documents finaus que s’apròven en IIIau Congrès de CDA-PNA.

  • Regeneracion politica
  • Democràcia Intèrna
  • Equilibri territoriau
  • Era transparéncia
  • organitzacion intèrna
  • Etica e exemplaritat

Aguesti àmbits e d’auti se sotmeteràn ara consideracion deth debat, dera reflexion e dera participacion dera gent. De tot s’a de parlar e tot ei revisable. CDA-PNA daurís es pòrtes, tu as era paraula!!!