Nova Escola de pensament
Individualització i matemàtiques
A la finalització del segle XIX va néixer l’Escola Austríaca de pensament econòmic. És l’any 1871 quan Carl Menger, publica el llibre «Principis d’economia política«, aquest es convertí en un dels primers tractats econòmics contemporanis que presentà la teoria de la «utilitat marginal«.
L’Escola austríaca es basa en «l’individualisme metodològic«, concepte basat en el fet que els fenòmens socials resulten de les motivacions i accions dels individus.
Des de mitjans del segle XX, els economistes tradicionals han criticat l’escola austríaca moderna i consideren que la seva metodologia, que rebutja fer teoria econòmica des de models matemàtics, l’econometria i l’anàlisi macroeconòmics és lluny de l’economia convencional o bé, és «heterodoxa».
Fugint d’entrar en la raó de part d’un debat històric, el que em sembla més interessant per aprofundir en el coneixement els canvis econòmics, socials, conductuals i sociopolítics que estan succeint al món en l’actualitat, és la simbiosi «individualització i matemàtiques».
Podria ser aquesta simbiosi, la base d’una nova escola de pensament econòmic on la suma d’aquests dos actius pogués explicar moltes variables avui fora de l’àmbit d’estudi, per entendre una mica millor el món.
Inclús, aquesta nova escola de pensament econòmic podria ser la base d’una nova conceptualització conductual al món i aportar elements de valor afegit per aconseguir allò que en Marcet en diu «la suma de las inteligencias» – humana i tecnològica-
No és possible llegir el present, i crear instruments de desenvolupament personal de futur, si no som capaços de reflexionar sobre les variables i els indicadors que interpel·len un món accelerat i en constant canvi.
