
Postmodernity and the Aran Valley (eng/cat/esp)
In October 2013 (four years ago) I gave a lecture at the Leridan Regional Center in Barcelona. I tried to understand what would be the basis of modern aranesism. Aranesism, understood from the defense of the aranese and Occitan nation, as well as from a collective feeling through its historical rights, flag, language, history, institutions, traditions and customs. Above all, aranesism focuses primarily on the protection of people living and working in the Aran Valley.
He also referred to the imposition of materialism (uncontrolled capitalism) on the aranese ideology and on the other hand also warned of the linguistic servintilismo that we practice with our language (aranese / Occitan) always leaving it in the background in front of the others. He left a record of his reading of a European Union (of the nation-states) that was breaking down and that it played in favor of a Europe of peoples or of nations. I prefer to call it people’s Europe. Today, if there is any doubt, the analysis is more present than ever. The Catalunya-Spain political conflict, among many other conditions and variables that exist globally, can be the gateway to the true transformation that the European Union needs. Undoubtedly, this transformation is also necessary in the institutional and political system that exists in the old continent, disconnected from humanism and rationality. I reaffirm my Europeanism in an increasingly global world. One of my priorities is to see my country (Aran), represented in these new European institutions.
The modern aranesism (national feeling of the citizens of the Aran Valley) has to take advantage of the great changes that are about to arrive, we have to defend for Aran a project that opens the doors to us to the globalization, a project that allows Aran to endow itself of structures needed to be a country of progress, sustainable, interconnected, open, global, exemplary and advanced. The preservation of our millennial identity happens to be ambitious and selfishly intelligent. If we are brave, Aran will be at the gates of entering into global institutions. Entering alone will depend on us. It will depend on deciding our future.
(traducido por Google Translator)
La postmodernitat i l’Aran (Cat)
A l’octubre de 2013 (fa quatre anys) vaig fer una conferència al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Vaig intentar fa comprendre el que serien les bases de l’aranesisme modern. Un aranesisme, entés des de l’exercici de la defensa de la nació aranesa i occitana, així com també des d’un sentiment col·lectiu a través dels seus drets històrics, bandera, llengua, història, institucions, tradicions i costums. Sobre tot un aranesisme centrat prioritàriament en la protecció de les persones que viuen i treballen a la Vall d’Aran.
Feia referència també (en aquesta mateixa conferència), a la imposició que estava exercint el materialisme (el capitalisme sense control) pel que fa a la ideologia aranesa i per altra banda també alertava del servintilisme lingüístic que practiquem amb la nostra llengua (l’aranès/Occità ) deixant sempre aquesta en segon pla davant de les altres. Deixava constància de la lectura que feia llavors d’una Unió Europea (dels Estats-Nació) que s’estava quebrant i que allò jugava a favor d’una Europa dels pobles o bé de les nacions. Jo prefereixo dir-li l’Europa de les persones. Avui, si hi ha dubte, l’anàlisi és més present que mai.
El conflicte polític Catalunya-Espanya, entre moltes altres condicions i variables que existeixen a nivell global, pot ser la porta d’entrada a la veritable transformació que la Unió Europea necessita. Sens dubte, necessària també aquesta transformació en el sistema institucional i polític que hi ha al vell continent, desconnectat de l’humanisme i la racionalitat. Reafirmo el meu europeisme en un món cada vegada més global. Una de les meves prioritats es veure el meu País (Aran), representat en aquestes noves institucions europees.
L’aranesisme modern (sentiment nacional dels ciutadans de la Vall d’Aran) ha d’aprofitar els grans canvis que estan a punt d’arribar, hem de defensar per l’Aran un projecte que ens obri les portes a la globalització, un projecte que permeti a l’Aran dotar-se d’unes estructures necessàries per ser un País de progrés, sostenible, interconnectat, obert, global, exemplificador i avançat. La preservació de la nostra identitat mil·lenària passa per ser ambiciosos i egoistament intel·ligents. Si som valents, l’Aran estarà a les portes d’entrar a les institucions globals. Aquesta entrada només dependrà de nosaltres. Dependrà de decidir el nostre futur.
La postmodernidad y El Valle de Aran (Esp)
En octubre de 2013 (hace cuatro años) hice una conferencia en el Centro Comarcal Leridano de Barcelona. Intenté hace comprender lo que serían las bases del aranesismo moderno. Un aranesismo, entendido desde el ejercicio de la defensa de la nación aranesa y occitana, así como también desde un sentimiento colectivo a través de sus derechos históricos, bandera, lengua, historia, instituciones, tradiciones y costumbres. Sobre todo un aranesismo centrado prioritariamente en la protección de las personas que viven y trabajan en el Valle de Aran.
Hacía referencia también (en esta misma conferencia), a la imposición que estaba ejerciendo el materialismo (el capitalismo sin control) respecto a la ideología aranesa y por otro lado también alertaba del servintilismo lingüísstico que practicamos con nuestra lengua (aranés/occitano) dejándola siempre en segundo plano delante de las demás. Dejaba constancia de la lectura que hacía entonces de una Unión Europea (de los Estados-Nación) que se estaba quebrantando y que aquello jugaba a favor de una Europa de los pueblos o bien de las naciones. Yo prefiero llamarle la Europa de las personas. Hoy, si cabe duda, el análisis es más presente que nunca.
El conflicto político Catalunya-España, entre muchas otras condiciones y variables que existen a nivel global, puede ser la puerta de entrada a la verdadera transformación que la Unión Europea necesita. Sin duda, necesaria también esta transformación en el sistema institucional y político que existe en el viejo continente, desconectado del humanismo y la racionalidad. Reafirmo mi europeísmo en un mundo cada vez más global. Una de mis prioridades es ver mi País (Aran), representado en estas nuevas instituciones europeas.
El aranesismo moderno (sentimiento nacional de los ciudadanos del Valle de Aran) tiene que aprovechar los grandes cambios que están a punto de llegar, tenemos que defender para Aran un proyecto que nos abra las puertas a la globalización, un proyecto que permita a Aran dotarse de unas estructuras necesarias para ser un País de progreso, sostenible, interconectado, abierto, global, ejemplificador y avanzado. La preservación de nuestra identidad milenaria pasa por ser ambiciosos y egoístamente inteligentes. Si somos valientes, Aran estará a las puertas de entrar en las instituciones globales. Entrar solo dependerá de nosotros. Dependerá de decidir nuestro futuro.