Archivo de la etiqueta: Aran

Memòria colectiva

Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat“, paraules deth filòsof català Xavier Antich.

En Vielha e Mijaran enes darrers mesi mo’n auem dat compde. Quinsevolh persona, se hè ua uelhada entad darrèr e non a perdut era memòria o ben aguesta non ei trincada, valòre fòrça mès causes. Ac hè gràcies ara memòria. Se guarde mès enlà, era memòria alavetz ei un desir de tornar entad aqueri tempsi. Aguesta, (era memòria) ei induïda per valoracions mès prohondes que es superficialitats. Aguestes superficialitats, en definitiva, jamès formen part d’aguesta memòria que tant estimam e qu’a viatges tant trapam a faltar.

Era istòria, era lengua, es simbèus (tanben eth Patron deth pòble), es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elementi, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n sentiram orgolhosi de poder-la auer, de mantier-la e d’auer-la defensat en benefici de toti e totes.

25 ans de progrés en Aran

Ja sonque demore ua setmana entà que tornem a votar en ues eleccions ath Congrés e ath Senat. En darrèr article me preguntaua se i auríen ues tresaus eleccions. Ei tot un autentic drama polític e democràtic!!! Se mos trapèssem en un País exigent en cultura democratica, aguest se prestarie a castigar a toti aqueri partits que non definisquen clarament eth sòn posicionament entà auer-i un govern.

Ara, guardetz çò qu’auem en Aran (er espitau, es servicis sociaus, es servicis laboraus, eth producte torístic globau e tantes causes mès), guardetz eth model productiu e econòmic qu’auem en Aran, pensetz en miracle de conservar encara era nòsta identitat, sustot era nòsta lengua, comparetz tamb d’autes realitats e arribaratz a ua clara conclosion; aquerò que depèn de nosati ac auem metut en valor, ac auem melhorat e tamb orgolh podem díder qu’ei gràcies a que mos ac auem creigut e ac auem defensat. Tot s’a artenhut e vertebrat gràcies ara luita de fòrça persones, quinsevolh que sigue eth color polític, que tostemp an metut Aran peth deuant dera resta. Aran e toti nosati èm de celebracion des 25 ans dera reinstauracion des  institucions araneses. Aguest ei eth gran secret, auer es nòstes institucions. Auer-les mos permet auer un projècte pròpi entà Aran que garantisque eth benèster, eth progrés e es oportunitats entà toti e totes, independentament de a on agen neishut o de on venguen. Es hèts ac demòstren.

Desde Convergéncia mo’n sentim orgolhosi deth trebalh hèt, en definitiva, auram gobernat 19 des 25 ans des dera reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran. Gràcies e rebrembetz #PrumerAran

Eth centre polític d’#Aran

A partir deth pròplèu mes d’octobre, CDA-PNA desapareisherà. Crearam u anaua organitzacion politica atractiva, innovadora, transformadora e colectiva. Non renonciaram ad aquerò qu’auem estat, non reconciaram ara òbra de trebalh hè-ta en Aran e non renonciaram ath progrés qu’a aufèrt CDA as ciutadans d’Aran e ath País pendents mès de vint ans. Mès, era societat mos exigís canvis, naues maneres de hèr, naui lideratges e respòstes mès accelerades.Auè Aran e es aranesi e araneses (toti es que viuem e trebalham en Aran) auem deuant nòste naues amenaces e naui reptes. Progrès entà toti e Identitat de toti, son un binòmi indissoluble se volem contonhar creant oportunitats entès mès petits, entara joenessa, entara creacion de trebalh e qualitat de vida e entara nòsta gent grana. Era identitat diferenciada qu’auem e era sua preservacion ei era soleta garantia entà que totes es amenaces que vedetz e reptes que estam diboishant non abolisquen es nòsti servicis públics (sanitat, servicis sociaus, patrimoni naturau, tradicions e d’auti) e era nòsta economia.

Guardetz era television, liegetz es diaris, escotetz era ràdio e arribaratz a ua conclosion màxima. Sonque i a dues opicions: 1) defenem çò qu’auem, enfortim era nòsta capacitat politica a trauers dera identitat aranesa e cream oportunitats (naui servicis públics, lòcsde trebalh, mès empreses, eca), ò, 2) obedint a populismes, verbalismes, autoritarismes, recentralisme e estatalisme qu’ei sò que vò hèr (PP, UNIDOS PODEMOS, PSOE, ADA COLAU  e CIUTADANS) e sonque anaram entà darrèr. Tu as era paraula!