Archivo de la etiqueta: aranes

Memòria colectiva

Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat“, paraules deth filòsof català Xavier Antich.

En Vielha e Mijaran enes darrers mesi mo’n auem dat compde. Quinsevolh persona, se hè ua uelhada entad darrèr e non a perdut era memòria o ben aguesta non ei trincada, valòre fòrça mès causes. Ac hè gràcies ara memòria. Se guarde mès enlà, era memòria alavetz ei un desir de tornar entad aqueri tempsi. Aguesta, (era memòria) ei induïda per valoracions mès prohondes que es superficialitats. Aguestes superficialitats, en definitiva, jamès formen part d’aguesta memòria que tant estimam e qu’a viatges tant trapam a faltar.

Era istòria, era lengua, es simbèus (tanben eth Patron deth pòble), es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elementi, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n sentiram orgolhosi de poder-la auer, de mantier-la e d’auer-la defensat en benefici de toti e totes.

Defensors d’Aran

Eth nau moviment polític que s’està creant en Aran dejà a ua prumèra prepausa de nòm “Defensors  d’Aran”. Intuïsqui que non serà era soleta opcion  que i age. Mès, auem decidit que l’auem d’escuélher entre toti. Un sistema d’eleccion dubèrt, participatiu e innovador.

Aguesta prumèra opcion, que jo madeish placi a disposicion deth País a estat estudiada, conceptualitzada e contextualitzada. Ei ua prepausa que nèish dempús d’un estudi que e portat a tèrme enes darrers mesi. Un estudi estructurat, per ua banda, ena lectura de çò qu’a significat enquiara CDA-PNA, per ua auta s’a realizat un analisi des principaus reptes qu’auem auè es organitzacions polítiques e eth sistema polític existent, un tresau blòc basat enes principaus amenaces qu’auem coma País (Aran)  e  un darrèr blòc a on s’a estudiat eth model de País que volem (progrés individuau e progrés colectiu).

Estam creant un nau moviment polític, dubèrt, modèrn, innovador, transformador e colectiu tamb un objectiu insubornable; Aran e era societat aranesa per deuant de tot e de toti. No serà ne de dretes, ne d’esquerres, serà tòn, men e sòn (des persones), era persona en centre des nòsti objectius e dera nòsta accion politica des des institucions. Volem empoderar ath pòble aranès entà decidir eth sòn futur tant individuau coma colectiu e non renonciam a hèr possible lo impossible, ei a díder a hèr realitat aquerò qu’auè forces polítiques araneses ben impossible. Neishem tamb vocacion de servir gobernant es institucions e  construsir eth futur tamb naues maneres de hèr e de trebalhar. Resumit: Prumèr Aran, d’ua manera diferent entà un País melhor.

Joenessa &“Adultocracia”

Comence a èster ua evidéncia era diferéncia qu’existís entre era joenessa e  adults e gent gran (adultocràcia) en compréner era societat d’aué. Se constate un gran distanciament ideològic entre era joenessa e era adultocràcia ena nòsta societat. Aué açò non ei un problema. Mès, aurà repercussions en temps ena quotidianitat des ahèrs de convivéncia. Tot tant evident coma qu’era joenessa, pes sues prioritats intrinseques, ei indefensa ara ora de decidir sus eth sòn futur.

Per méter quauque exemple: era gessuda de Gran Bretanha dera Union Europea l’a decidit era “adultocracia”.Era joenessa votec majoritàriament entà quedar-se. A qui afectarà en gran mesura eth Brexit d’ací a dètz ans? As que aué son joeni. Les afectarà en contra dera sua volentat. Quina contradiccion!

Un aute exemple poderie èster eth resultat des passades eleccions generaus en Espanha. Era esquerda ideologica intergeneracionau ei tanben mès que evidenta. Era “adultocràcia” pretén contunhar un model de sistema que non a funcionat. Un sistema que ei caduc. Un sistema qu’aurie de vèir prohonds canvis. Mès, coma tostemp, aguesti canvis non arriben. Era adultocracia tamb era sua pòur torne a decidir e se met ua vena enes uelhs. Resultat: “mas de lo mismo”.

Era democràcia ei era acceptacion de majories e eth respecte as minories. Ei evident! Tant evident coma qu’era part dera adultocracia qu’apòste peth canvi en favor d’un futur melhor entara joenessa merite era mia felicitacion. Fin finau son es madèishi que de joeni e joenes reivindicauen un futur melhor entad eri. Contunham trebalhant en benefici d’Aran e deth pòble aranés.