0
0
Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a l’Antoni Garrell amb una xerrada sota el títol «Mirant cap al futur. Societat i Indústria 4.0». Va descriure amb absoluta claredat, i alhora fermesa, els canvis que la tecnologia ja està provocant a la nostra societat i va donar, alhora, elements per transformar el model productiu a Catalunya amb l’instrument de la innovació.
Segons el ponent, els elements d’impacte de la Digitalització sobre la nostra societat són:
- Una societat tecnodependent (la dependència del model productiu i l’humà amb la tecnologia és indissoluble).
- Hipermèdia (les xarxes com a font del coneixement).
- Una societat informada (mai com ara hem tingut tanta informació a la nostra mà per gestionar, tanta que hem arribat al punt de la sobre informació i la no contrastació d’aquesta generant situacions d’engany intencionat, malintencionat).
- Ràpida (vivim un present accelerat, exigim valor amb una celeritat que el model productiu actual no és capaç de gestionar per diversos motius).
- La Intel·ligència Artificial i els cobots són instruments imprescindibles (això comporta riscos i amenaces a les estructures laborals del model productiu).
- Relativa (la tecnologia i els elements que provoquen l’acceleració ens han fet perdre, a la societat, els valors de l’estructura i trencar línies que sobrepassen l’ètica).
- Una societat condicionada per l’exposició pública a la qual se sotmet.
- Una societat superficial (avui la immensa majoria es mou pel titular, situació que provoca tensió en diferents àmbits de la mateixa).
- Conscient de la necessitat d’un equilibri de creixement sostenible (la crisi climàtica que vivim ens interpel·la a tothom, i cada vegada més persones són conscients i sensibles amb aquesta amenaça, els més conscients es troben entre la població natius digitals).
- La col·lisió intergeneracional (avui el futur de la nostra societat, de la joventut i del futur, el decideixen els estrats poblacionals més estables. Aquests allunyats del coneixement real dels dèficits i dificultats amb què el projecte de vida resulta molt dificultós).
Si aprofundim en cadascun d’aquests deu elements, que l’impacte sobre les persones, en l’àmbit personal, social, en l’àmbit laboral i de les competències educatives, està provocant l’acceleració transformadora més gran que la humanitat ha viscut fins avui. En tan sols deu anys no hi ha àmbit o element que no s’hagi vist transformat. I, doncs, la pregunta és? Hem transformat amb la mateixa acceleració els instruments troncals que faciliten una transició justa i equilibrada al País? La resposta evidentment és NO.
Avui, l’administració pública encara no ha fet els deures, les estructures socials de defensa i garantia d’aquest equilibri no s’han vist liderades per fer aquesta transició i el model productiu de Catalunya, basat en pimes, encara està lluny d’aconseguir-ho.
El resultat és, avui, que la ciutadania, les empreses, els autònoms i la societat, en el seu conjunt, es troben en una incertesa incremental que provoca comportaments, rebuig i canvis en les persones i en les societats, que juguen en benefici de l’autoprotecció.
Si volem començar a invertir les tendències i oferir llum d’oportunitat, necessitem un model disruptiu que sàpiga llegir d’on venim, que decideixi cap a on volem anar i ens acompanyi, al conjunt de la societat, a les oportunitats que aquest canvi de model ofereix, perquè les oportunitats hi són, i són grans. Per a tothom!
